L'escena musical valenciana suma un nou nom a la seva cantera de grups singulars i difícils de classificar. Piso Franco, quartet format per músics amb dècades de trajectòria en l'underground de la ciutat, acaba de publicar el seu primer treball discogràfic a través del segell Flexidiscos. Un àlbum absorbent i hipnòtic integrat per nou cançons amb lletres compostes en valencià.
Prenent principalment elements del post punk i el post rock, Piso Franco s'allunya de les estructures convencionals de la cançó pop i explora camins més lliures en els quals els temes evolucionen de forma orgànica amb la incorporació de subtils arranjaments i escasses variacions rítmiques que recorden bandes com Stereolab o Yo la tengo.
El so del grup es defineix per les seves línies de baix minimalistes, una bateria que treballa amb patrons repetitius, i dues guitarres en permanent diàleg: una traça bucles que funcionen com a columna vertebral dels temes, mentre l'altra introdueix elements expressius —disonàncies, riffs angulars, etc.— que eleven o redueixen la intensitat de cada cançó. El resultat és una barreja de ritmes, textures i solucions musicals inesperades que absorbeixen completament l'atenció de l'oient durant els trenta minuts de durada del disc.
Piso Franco està integrat per Darío Satorres (veu i guitarra), membre actiu de Tercer Sol i anteriorment de la banda de shoegaze Nomembers; Pablo Bosch (guitarra), la trajectòria del qual arrenca als anys noranta amb grups de hardcore i punk rock com Ownfight i Los Brackets; Óscar Mezquita, figura omnipresent en l'escena valenciana des de fa dècades com a bateria de Zanussi i Futuro Terror, entre moltes altres bandes; i Paco Caballer (baix), també integrant de Filete, una altra de les formacions emergents de la ciutat.
Els quatre comparteixen un bagatge musical molt divers, i aquesta amplitud de mires es percep en cada racó del disc. També en la manera en què Darío Satorres encaixa les seves lletres poètiques i abstractes dins d'unes estructures rítmiques deliberadament esquives.
Entre les principals fonts d'inspiració de Piso Franco hi ha bandes contemporànies com Antelope, quartet de Washington D.C. vinculat al segell Dischord Records, i Lithics, grup de Portland associat al revival del post-punk i la new wave. També, evidentment, grups icònics de dècades anteriors com Fugazi, Slint, Tortoise o els holandesos The Ex. Referències amb les quals comparteixen una clara vocació experimental dins dels paràmetres del rock.
Enregistrat i mesclat als estudis Millenia de València per Erick Marin i masteritzat per Jose Guerrero (Betunizer, Cuello), Piso Franco està disponible en format físic en vinil i en els principals canals de distribució digital.
